Estius sense aigua. Elèctrics, els aires de la matinada…

LLEIDA

Concepció Lladonosa

Camines amb aire feixuc. Sembla que s’hagin perdut les aigües de tendresa de les mirades. Ardents sense sentit les lloses dels carrers i les parets de les cases.

L’alleujament de la fresca o del fred només són de caire comercial: condicionat.

Res no et renova en un capvespre que crema. La nit et desperta entre les dibuixos de les esteles abstractes i perilloses dels llamps. Una dura llum que et penetra dins la sang en olors estranyes, paranaturals. Sense aigua ni els bots de pedres punxegudes, ni palles borratxes de la meva infància. Res: silenci espès trencat per les alarmes dels cotxes foses dins l’elèctrica intensitat.

Perill, preveus el perill. Et sents indefensa sense aigua, sense ozó. Tempesta enigmàtica en aquest estiu.

Brutalment, només arriba l’aigua escassa dins el temor. Torrencial. Curta en el temps nocturn i en l’espai dels fets ja viscuts dins el calendari vivencial. Tot es fosc. Poc a poc, començant pels poderosos i acabant pels humils, estem perdent “l’aigua que mai cansa” i apaga totes les sets...