11 de setembre 2005

NOMÉS UNA IMATGE

Sardanes a Harlem

La globalització també té les seves coses bones. Quan una associació cultural és dirigida per un grup d’eixerits i les administracions ‘es mullen’, pot produir-se qualsevol animós miracle. Vegeu sinó dos coneguts castellers de Lleida: pare i fill acompanyant una resident newyorkesa d’origen lleidatà. La que tothom sap ‘que és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan’ va provocar una emoció compartida per tots els presents. Bonica presència catalana.

FOTO Y TEXT: Maria Josep Noguera

1 comentari:

Anònim ha dit...

This is a very interesting blog ! I'm definitely going to bookmark you!

I have a internet site/blog. It pretty much covers internet related stuff.

Come and check it out if you get time