La xarxa de la vida

Passejant pel bosc tranquil·lament em vaig topar amb una increïble teranyina que m’impedia el pas. El primer impuls fou desfer-me d’ella d’una sola manotada, però vaig optar per observar, meravellat, la vida que hi jeia en ella. Quin entramat tant perfecte es presentava davant dels meus ulls! Em vaig adonar que nosaltres, com les aranyes, vivim en una xarxa invisible que ens dona seguretat i atrapa totes les sensacions vitals il·lusòries i reals.

Foto: CRISTINA CATARECHA

Text: PIMPINELA