Cavil·lacions femenines post-nadalenques

LLEIDA ANNA MARIA TERUEL

Cavil·lacions poètiques: fa poc, a la Seu Vella hi va haver una vetllada poètica força reeixida. Tenim a Lleida una vida cultural molt inquieta i viva i el et sap greu que no puguis ser arreu a la mateixa hora. La nostra Seu és un fons tan fantàstic per a esdeveniments culturals que et sents transportada quasi sense adonar-te’n. Al sortir de nit, el cel lluïa net, sense boira; el paisatge, amb els llums brillant, feia goig de contemplar. Però no sé que ens passa a de Lleida que no acabem de polir la feina i mai no acabem de quedar bé. A la muralla d’on surten els focus que il·luminen el monument, cada forat és un prodigi de deixadesa: tela metàl·lica mig arrencada, brutícia... Allà veus que la Seu no està feta per “homes de raça gegantina” o al menys no està aquests no en tenen cura sinó per alguns maldestres que no es fixen en la gran bellesa del nostre monument.

Cavil·lacions musicals: quina orquestra tenim a Lleida! I amb el nom d’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida! Quin honor per la nostra ciutat que uns músics tan joves la representin amb una feina tan ben feta, omplint l’Auditori i que la gent surti embadalida, encara que jo no sóc experta, com afeccionada em sento agosarada per opinar.

Cavil·lacions polítiques: Tornem a entrar en un període de preocupacions i de noves perspectives que no sabem si ens decebran o, ens tranquil·litzaran en veure que les coses van per bon camí.

Hem d’aprendre que guanya les eleccions el que pot constituir una majoria parlamentaria per formar govern com li va passar al president Pujol vàries vegades. Les altres formacions, no han pogut o sabut formar aquesta majoria parlamentària, com li va passar també a Pascual Maragall abans.

Una vegada que hem après això, que és nou per nosaltres anem a reflexionar i mirar amb ulls femenins la política en que estem immersos. El president José Montilla “no te carisma”: totalment d’acord. Em ve a la ment el president Mitterrand a França, al qual li va costar molt accedir al govern per la “manca de carisma” però, quan hi va arribar va ser un bon governant i va durar força. De vegades el nostre president actual sembla que tingui tot el temps del món per parlar i la seva actitud flegmàtica pot fer pujar per les parets els qui l’entrevisten o negocien amb ell. Però, vist amb ulls de dona, repeteixo; si els presidents s’haguessin d’elegir pel físic o per l’oratòria, votaríem al Brad Pitt o al Sebastià Serrano per exemple, però realment és això el què importa?

Aquest Govern d’Entesa té un problema per mi: la manca de paritat. Les dones quasi no es veuen... En fi, però volem anar a un aeroport i que funcioni, tenir l’Ave per anar a Barcelona, seguretat als carrers, educació com cal... i ves per on aquest senyor no massa alt, amb ulleres, tímid, amb poca oratòria em transmet una sensació de ganes de fer coses i procurar fer-les bé. Parteixo de l’esperança i la il·lusió i el temps esperem que vagi a favor nostre.