La Violència contra la Dona, conseqüències per els fills i filles (II)

LLEIDA CONCEPCIÓ LLADONOSA

La principal crítica que ha tingut la actual “Ley Integral contra la Violencia de Género” que funciona des de fa un any, és la poca incidència sobre els efectes que els maltractes domèstics sobre la dona deriven als infants i adolescents.
En els medis, han sorgit denúncies basades en testimonis reals d’infants i joves en quan a l’efecte destructiu que tenen sobre ells els maltractaments a la mare, tot i que no siguin directes. Per desgràcia, aquest any ha succeït en dos cops.
Els psicòlegs que atenen els nens i nenes, tenen com a eina els seus dibuixos. Alguns mostren la mare molt petita, en d’altres es veu l’infant dibuixat sobre la mare en actitud de defensa, en altres la violència ha apagat els colors de la il·lustració, fent del negre l’únic color per pintar monstres.
La Llei de Protección, tot i contemplar l’assistència sobre els fills, al passar a les CCAA, no sempre s’aplica igual.
Aquest punt serà canviat el pròxim 15 de desembre quan s’aprovin mesures específiques per a l’atenció d’infants provinents de llars on hi ha maltractes.
La terapeuta Paula Pabón, psicòloga de la “Comisión contra los Malos Tratos”, diu: “L’estat dels nens depèn de diversos factors com ara el temps en que han estat exposats a la violència, del grau de gravetat, de si la sofreixen en persona o a través dels maltractaments a la mare y sobre tot, del vincle afectiu amb el maltractador”.
“Quan hi ha violència propera tot es trasbalsa: el rendiment escolar, la por, l’ansietat, la baixada de l’autoestima, l’insomni i la dificultat de controlar les emocions, entre d’altres coses preocupants com ara l’aprenentatge de models violents i sexistes, afegint-hi sovint la excessiva permissivitat de les mares, desfetes pel seu patiment. La recuperació d’ambdós es necessària”.
La directora tècnica de la “Federación de Separadas y Divorciadas”, de Madrid, diu: “Els nens són sempre víctimes de la violència soferta per la mare. Tan si en són testimonis directes o no, talment la sofreixen”.
Les dues professionals citades critiquen la manca de programes d’atenció específica i gratuïta dirigida als nens, nenes i joves que s’ha de fer possible tenint en compte la direccionalitat de la violència domèstica directament cap als infants i joves. Des de ben petits, -a partir dels quatre anys-, es donen la culpa del que passa. En l’adolescència, se solen presentar problemes de baix rendiment escolar, trastorns alimentaris, o drogaaddicció: “La violència contra les mares roba la infància als fills”, escriu la psicòloga Toñy Hernanz: “Les mares es poden separar del maltractador, en canvi els fills no”, assenyala Pavón.
Sobre aquest tema, AMNISTIA diu “que s’ha d’arribar a temps”, i saber detectar la cronificació de certs mals: migranyes, problemes mentals, alcoholisme, que amaguen els maltractes.
Demana que es destinin recursos per a la formació de professionals especialistes en els temes, elaborant un protocol adient per tots els estaments de la salut.