EINES: UNA EINA PER LA MIRADA... (19-1-07)
Els camins de l’esguard, les sendes de la mirada...
LLEIDA CONCEPCIÓ LLADONOSA
Es necessita obrir els camins dels ulls per captar primer una imatge o un joc musical de paraules, o l’emoció d’una vida narrada.
Si ens cenyim a la fotografia no hem de deixar de banda la destresa de l’esguard de la bellesa o en allò tan colpidor que t’arrossega a posar-te darrere l’objectiu i provar fins que aconsegueixes atènyer amb profunditat allò que es posa davant els ulls. Ho deia Fontseré i ho diu la nostra col·laboradora de la secció NOMÉS UNA IMATGE, na Cristina Catarecha organitzadora de l’exposició: “Verde sobre Negro”, on han recollit amb estima i dolor la malvestat provocada pel foc a Guadalajara on a part de la destrucció medioambiental, van perdre-hi la vida 11 persones.
Ella ens diu: “jo de fet, no tinc gran cosa que contar perquè gairebé no tinc passat fotogràfic. Passejant amb el meu gos Rocco, la fotografia m’ha donat moments de felicitat difícilment superables. El tornar a veure-les em retorna el sentiment de quan les vaig fer”.
Y encara afegeix: “No crec que la fotografia sigui un art tancat, ni que acabi en el moment que es fa. Penso que en aquest moment es quan comença la seva vida, una lectura inacabable a través de l’ull que la observa”. Es un procés lent per l’autora igual com els que escrivim poesia. Cal maldar pel so de les paraules lligades en denes de misteri i comunicació d’idees sorgides de les diferents mirades vers la bellesa y els sentiments. Amb la fotografia tenim una eina per a les emocions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada