GEOMETRIA

I

LO SAGRAT

Òscar Castro Garcia

LA GEOMETRIA SAGRADA

Neix de la contemplació de las formes de la Naturalesa. Des de els albors de la humanitat, les pintures rupestres ja oferien dibuixos amb cercles o abstraccions, on la percepció del mon estava plena de significats. Però va ser a través dels sumeris, els egipcis i posteriorment els grecs quan la geometria incloia no solament una inspiració divina, també un canon de regles relacionades amb altres elements de l’abstracció humana: el número i la proporció.

La Geometria Sagrada és doncs una metàfora de l’Ordenació de l’Univers, la empenta digital de la Creació.

La relació entre el número, la forma i les simetries han proporcionat conceptes de valor quantitatiu, espacial i ergonòmic. Però darrera de aquestos valors, estan els origens dels mateixos, i es remonten a valors superiors. Aquestos són reconeguts en el contexte religiós o espiritual del ésser humà. Recullen els coneixements secrets que han prevalescut des dels origens de forma perenne, desenvolupan-se a mida que la ciència ha registrat valors i geometries que revelen un significat més enllà de l’humà i de lo quantitatiu.

1ª PART

LA MATEMÀTICA SAGRADA

1. L’albor de la geometria.

2. La pràctica de la geometría.

3. Principis aritmétics.

4. Principis geométrics:

4.1. La divisió de l’Unitat.

4.2. La alternància.

4.3. La proporció i la secció àurea.

4.4. L’expansió gnomónica i la creació d’espirals.

4.5. La quadratura del cercle.

5. La geometria es converteix en música.

6. La geometría es converteix en art.

6.1. L’arquitectura.

6.2. La pintura.

6.3. L’escultura.

7. La llei de tres

8. La llei de l’octava.

9. Els fractals, el caos i les catástrofes.