Miralls televisius equivocats...

LLEIDA MIQUEL CASELLAS

Ho sento. No puc més. Han passat les festes nadalenques i després d’escoltar el temps per la petita pantalla tenia la possibilitat de passar les primeres hores de la tarda amb una sèrie que ha fet saltar l’automàtic de la meva paciència. Jo no entenc, ni comprenc ni trobo gens lògic que TV3, “La Nostra”, ens passi cada dia després de dinar un capítol d’una de les pitjors sèries d’humor (això es el que diuen), que darrerament s’han fet a casa nostra i a part de l’estranger. En unes dates tan senyalades, quan la canalla és a casa i, en una hora que tota la família acostuma a veure la tele, l’emissió d’aquesta sèrie, perdoneu que us digui, que ho trobo de molt mal gust. L’altre dia vaig veure que anunciaven nous capítols d’aquesta colla d’actors de més o menys qualitat embarcats en aquest projecte televisiu que sembla que tingui la intenció mal dissimulada de promocionar les qualitats de les Terres de Ponent. Gairebé tots els actors intenten parlar amb dialecte lleidatà, però ni hi ha alguns que fan pena en una proposta farcida de paraules i expressions grolleres on la imaginació i la creativitat fa dies que van desaparèixer d’aquest menú que ha tingut la gran dissort d’aterrar a l’hora del cafè durant totes aquestes festes. El millor d’aquesta sèrie és la banda sonora de “The Companys” que són molt bons i és una llàstima que s’hagin hagut de conèixer a través d’aquest ensurt creatiu. Fa un any que vaig veure que alguns autobusos de transport urbà de Lleida portaven promoció d’aquesta “culebrot” que per mi el classificaria de mal gust. Sortosament. No va durar gaire. Lleida, afortunadament, és molt més noble i més humana del que aquesta colla ens vol ensenyar a tots els telespectadors catalans i a través de la xarxa.