El 8 de març, dia de la dona treballadora dins la memòria i el present (II)

LLEIDA CONCEPCIÓ LLADONOSA

Seguint amb el record històric, no vull oblidar les Primeres Jornades Catalanes de la Dona de 1976, on es van plantejar les urgents reivindicacions dins el nostres drets: despenalització de l’adulteri femení, legalització dels anticonceptius, igualtat en la consideració laboral, socialització del treball domèstic a través de serveis col·lectius, l’ensenyament obligatori, públic, laic, gratuït, antiautoritari i no discriminatori, l’abolició del servei social, la revisió de la cèl·lula familiar, el dret a la lliure disposició del propi cos i l’abolició de tota llei que discrimini la dona amb l’amnistia general dels delictes que se’n deriven. "Les Jornades de tan silenci forçat, han estat possibles gràcies a la sensibilització i la mobilització d’importants grups de dones de diverses ideologies, oficis, extracció social i concepció feminista".

Poc a poc va sorgir una certa ‘obligació feminista’ per part dels partits majoritaris que no sempre han contribuït a les expectatives desitjades.

Des d’ara mateix hem de reivindicar la utilització de la dona com un producte eròtic de consum convertint-la en consumidora i no productora.

Ara també hem de demanar amb veu molt alta dins la nostra ciutadania, l’aplicació de la Llei de Dependència física i psíquica. En el mateix crit hem de reclamar per les nostres filles i fills el seu dret a un habitatge digne de lloguer assequible perquè no s’hagin d’empenyar per vida.

Educar l’adolescència els deures cívics, demanar una educació responsable i mai les dones ens hem d’avergonyir de tantes menes d’amor que impartim...