Heus ací: el resum del conte de la mirada interior a favor de la medicina que cura els nens i les nenes...

Alguns infants del passat no tenien la sort dels d’avui (I)

LLEIDA CONCEPCIÓ LLADONOSA

Un diumenge, el pare i jo fèiem una excursió cap a una de les ermites del Montsant mentre la mare feia l’arròs.

Ens van creuar amb un camperol i el meu pare el va parar per preguntar-li quan faltava per arribar-hi. Era una manera de fer amics i també d’assabentar-se de dites, tradicions i llegendes del país. L’espai era ple de flors boscanes i jo aprofitava la parada per collir-ne tot i que sabia que es marcien molt aviat.

M’agradava molt el Montsant, però quan feia una caminada llarga sovint mirava endarrera perquè els padrins que conreaven hortets a la vora de les fonts de la serralada, deien que havien vist llops.

Collint flors i mates oloroses em vaig allunyar una mica però encara sentia la veu del pare. En d’una clariana sense cap flor hi havia un aconi (planta que quan floreix en lluna plena, qui la culli, els torna llop...) que jo havia vist en un dels llibres de ciències naturals de casa. Jo que en aquell temps era molt racional vaig pensar: -una planta com et pot fer mal si s’arrenca?(continuarà).