El festival de fotoperiodisme de Perpinyà: una altra mirada al món

PERPINYÀ MARIA I. GAUSACH

A Perpinyà, des de l’1 al 16 de setembre es celebra el festival: ‘Visa pour l’image’.

Aquest fet cultural ha procurar apartar dels seus esquemes la superficialitat cada vegada més estesa d’exposar desfilades de moda en sí i també moda generada y exposada pels famosos de torn, que en cada reportatge sobre el tema més variat, sense pudor s’exhibeixen amb algun objecte que representen.

L’esdeveniment visual s’ha negat a reflectir l’estúpid gir cap a la via rosa que cansa i embafa i no aporta res cap a les persones, només beneficis econòmics. El XIX Festival Visa pour l'Image de fotoperiodisme ha retornat amb unka sèrie d’exposicions que critiquen la tendència actual de prémer el disparador amb l’absència total de reflexió i d’imaginació.

El festival guiat pel seu director Jean-François Léroy, ha volgut donar fe dels temes que fan trontollar el món, encara que no siguin gaire famosos ni divertits, ans al contrari.

Criden la mirada els temes sobre societat i política que ben bé et porten al pessimisme i potser a esperança.

Samuel Bollendorff d’Oeil Public ha anat a la Xina per fer pública la situació dels camperols que fugen a les ciutats per espolsar-se la misèria on es convertiran en proletaris mal pagats i sense permís de treball.

De l’agència Polares, Yannis Kontos, des de Corea, fa palès que Internet i els mòbils són prohibits i les cameres dels turistes no agraden massa.

A l’agencia Reuters, el professional Ahmad Masood prefereix mirar amb un cert optimisme la seva terra afganesa i deixa mirar el dia a dia del seu país.

Anna Baeza mostra la vida en les escoles dels afores de Dakar.

El català Daniel Intartaglia apunta sobre el Carnaval de Río de Janeiro.

A Sipa Press, el fotògraf Eric Hadj fixa l’objectiu en els joves de La Forestière, que en l’any 20005 van ser els primers en demostrar el seu malviure dins els extrarradis de París i també d’altres ciutats franceses, revoltant-se emprant el foc per cridar l’atenció vers les seves carències.

Ian Berry extreu del seu visor les punyents fotografies de Ghana on molts infants molt petits, són venuts pels seus familiars, per una misèria com a esclaus, als pescadors de varis països veïns. Promoguda la seva venda per màfies locals.

Són els que més han atret a les companyies de televisió amb interessos ètics. Aquestes fotografies són les més emblemàtiques i que més emocionen al contemplar-les.

Finalment, l’agència Los Angeles Times amb Carolyn Cole, ens ofereix la imatge de la indefensió que rodeja l’infància, greuge que es troba arreu del món.

A Visa pour l'image exposen al mateix temps els periodistes que han estat premiats pel World Press Photo, que són les millors imatges periodístiques anuals, cosa que demostra que hi ha periodistes que a l’excel·lència professional s’hi ajunta els sentiments per les persones oprimides.

Els ciutadans d’arreu hi tenim també la responsabilitat vers les persones i la vergonya per no cridar més fort a l’empara d’aquests fets.

Informació: http://www.visapourlimage.com