Els monjos budistes enmig del terror han donat un exemple d’entitat ètica

PERPINYÀ MARIA I. GAUSACH

Una gran majoria de gent sap que el ioga, és la part física del món espiritual budista i que el seu objectiu es desencaixar-se del món i dels desitjos que ens pertorben per trobar-se a un mateix amb una mirada interior que arribarà al ‘NO RES’ on es podrà incardinar en l’absolut
El mitjà per arribar-hi és una pràctica austera i la repetició de pensaments que el faran trobar el camí cap a la llum. A la tradició budista sovint se li fa la crítica de que en realitat el seu objectiu és una fugida dels problemes del món real.
Però, el teòleg J. J. Tamayo diu:
“El budisme té un component alliberador que l'actual hermenèutica està intentant descobrir. La compassió no és un sentiment interior inoperant, sinó que es canalitza cap als pobres a través de la participació en els moviments d'alliberament.
Es practica una espiritualitat socialment compromesa. L'aprofundiment de la consciència porta a la generositat d'esperit i proporciona l'energia necessària per activar la compassió. La pau en cada moment de la vida és condició necessària perquè pugui instaurar-se la pau al món.
Especial importància adquireixen els grans principis budistes: l'origen inter depenent de totes les coses i la interrelació de tota vida, la compassió cap a tots els éssers, la no violència, la cura de tot l'existent, l'eliminació del sofriment.
Alguns intel•lectuals seguidors del Buda han dut a terme una nova articulació de la justícia i la pau: social, racial, ambiental, sexual. Un exemple són les reflexions del monjo Thich Nhat Hanh que s'oposa al dualisme exterior-interior, subratlla la continuïtat entre un i altre àmbit i considera la pau interior com a via per a la reconciliació interhumana. El món és el nostre jo ampliat: és necessari tenir-ne cura i activar-lo, diu en el llibre: “Buda vivent, Crist vivent”.
Sovint en els mitjans de comunicació que promouen la pau i l’harmonia entre la gent i les tradicions religioses, ens donen a conèixer accions públiques encaminades ajudar en la resistència global a societats compostes de ciutadans creients i no creients però amb voluntat ètica de lluitar contra les injustícies dels governs i societats neoliberals. També participen a favor dels actes del diàleg interreligiós, fugint de morals caduques però impulsant noves estructures ètiques per a la convivència dins les cosmovisions que sovint entren en conflicte.
Tots coneixem el paper dels monjos a Miammar, afrontant junt a la societat civil el terror repressor.
La figura del Dalai Lama, és un dels referents mundials en la defensa de la pau i els drets humans a partir d'una doble translació: ètica i espiritual, que guia el camí de la compassió vers l’altre i l'alliberament interior. "Tota revolució espiritual comporta una revolució ètica", diu en: “L’art de viure en el nou mil•lenni” dóna a l’espiritualitat el conreu de valors com la tolerància, la compassió, el perdó, la recerca de la felicitat, l'eliminació del sofriment, l'amor, la solidaritat.