L’essència femenina maltractada a través de la història

LLEIDA ANNA M. TERUEL

Entre les dones hi ha una frase que es refereix a tot l’àmbit femení: “a partir dels quaranta les dones som invisibles“ I jo pregunto: -a partir dels quaranta només?-
He de fer una seriós advertiment: he sigut, soc, i seré feminista, però no d’afiliació, mogudes o sorolls; crec que ho sóc de soca-rel, però sense aldarulls. Durant la vida he hagut d’esmolar l’espasa lingüística de gènere algunes vegades, però no ha arribat la sang al riu. Realment, la situació actual no té res a veure amb la d’anys enrera, però en aquestes dates m’ha vingut a la memòria una notícia que vaig llegir a principis d’any, que em va fer bastant mal però vaig procurar esborrar-la de la ment, per la qual cosa no recordo exactament com era però es referia, si no m’equivoco, a una felicitació nadalenca dels senyors (o potser d’alguns d’ells) de la Real Acadèmia de la Lengua. Aprofitaven el felicitar les festes, per mofa del nostre gènere, posant per tot arreu señores-as, españoles-as etc. Pensava que ho hauria oblidat però resulta que simplement ho havia arxivat al “disc dur“ de la meva memòria. No són massa grans aquests “senyors” però fer una bajanada com aquesta? Potser no són anys el que els hi falta, sinó alguna altra cosa.
Tot pensant en aquest fet m’he posat a recordar alguns altres exemples DINS la Història i a través del temps. A veure: comencen per la Prehistòria. Tots els llibres ens han dit sempre : l’home primitiu ( les dones no hi eren) caçava, feia armes, lluitava... I, les dones? Resulta que les dones eren les inventores de la caseta i l’hortet. Buscaven plantes, plantaven llavors per menjar, curaven malalties, tenien cura dels animals, anaven a buscar aigua, procuraven que no se’ls hi morissin els fillets i moltes coses més.
Referent a altres parts de la Història, tornem-hi: els egipcis construïen piràmides i a partir d’aquesta manera de mostrar els fets històrics importants, els estudiants ens imaginàvem tot poblat per homes i ni una dona. Però resulta que si agafem un llibre de llengua passa una altra cosa molt curiosa, per exemple de frases: “el Carles estudia medicina”, “la Maria rega les plantes” o planxa o cus, no estudia gairebé mai una carrera important.
Si parlem del món de la publicitat, encara ara està impossible.
Les dones o són un figurí o treuen taques, freguen amb un producte que ho neteja tot o semblen bledes.
Quan es mostra una desfilada o algun esdeveniment una mica seriós, procuren que la veu en off sigui masculina perquè deu tenir més credibilitat, dic jo.
Tornant a l’escrit dels senyors de la Real Academia els hi diria que no costa gens, en lloc de dir alumne-a, dir alumnat, no professors-es sinó professorat. Les mestres hem arranjat el llenguatge perquè no hi hagi greuges de gènere que a les dones ens van fent mal gota a gota. Ara resulta que a aquests senyors els hi manquen recursos per l’adequat ús de la llengua. Ves qui ho havia de dir...