Historia intencionadament oblidada de la “reinstauració” de la Monarquia


LLEIDA CONCEPCIÓ LLADONOSA

Els que ja tenim una edat, i des de petits hem llegit cada dia els periòdics gaudim hemeroteca mental reforçada per les reals per recordar amb una certa fidelitat als fets que ens interessen.
Dins d’un país, algun dels poderosos, per sobre els neguits i les lluites de determinats grups de persones, decideix encunyar una frase, una manera de fer i una ideologia dins la ideologia que sembla que ens representa. Són persones que van ‘fabricant’ la moral i l’ètica de l’ establishment polític i mediàtic.
Ara que alguns s’han posat iradament davant dels ulls de la societat del país, cremant fotos de la Monarquia, sembla que aquesta institució es la promotora de la democràcia; en una paraula: va arribar la democràcia de la mà d’ella.
El teixit social, emparat pel recolzament de la majoria dels medis i de bona part dels partits, s’ha aixecat tot d’una per ofegar els moviments de protesta guiats per un cert descontrolat republicanisme.
La gent que passava davant de la crema de fotos, s’escandalitzava tota espantada. Sense ni preocupar-se de recordar com van anar les coses dins una realitat gens triomfant i sí molt dramàtica.
Aquesta manera de fer amb poca base democràtica no es limita a ignorar el punt de vista de qui té un pensament republicà, sinó que va molt més allà: tergiversa la història i debilita la recuperació de la sensació de poder que la població hagués hagut de tenir o conservar en un país on pacíficament, per part dels treballadors i altres estaments va clamar reiteradament per la democràcia, procurant oblidar el paper que van tenir les classes populars dins la transició.
Recordo quan treballava de mestra de contractada per la pre-generalitat on es podia exercir la funció sense tenir el títol de mestre. Ens vam trobar nois que ens volien portar a vagues salvatges, o els que tenien encara tota la por del món i els que pensàvem que calia protestar on calia perquè ens esperava una tasca important.
A les sessions de coordinació sempre ens amenaçaven amb un cop d’estat.
Un dia es van complir les amenaces: el 23F. Va acabar bé i tothom va fer tantes concessions de tota mena.
La gent ja vam votar un canvi de règim, però llavors va arribar el desengany. El Sr. González es va tornar de sobte molt pragmàtic i sobre tot el rei i la monarquia, encara recentment en feia l’apologia.
La brutalitat d’ETA els va ajudar a implantar una línia dura que havia començat amb Arias Navarro i Suárez. Calia debilitar l’esquerra i l’alè republicà.
Els fets de Vitòria: Campanades a mort de Lluís Llach
El 23F la Trinca: “Tranquil Jordi tranquil...”, van tenir molt valor aquells dies on la mort amenaçava els activistes d’esquerra.
Sempre s’ha respectat i temut les forces de la dreta, ells encara dicten criteris.
Tothom sembla que ha oblidat les mobilitzacions sindicals i les associacions de veïns i encara la vessant de l’església de caire progressista.
Oblit que porta a ser possible anar a la presó per cremar fotos del Rey.