11 de gener 2008
http://sinsensato.blog.com.es"
MÓNS OCULTS...
Móns ocults sense dissort aparent,
no pas desconeguts ni negats,
empenyen el passat
al fons de les clarianes del record.
Document inèdit
del que obro pàgines i pàgines
amb els hipervincles
dels confins del pensament.
Em trobo sempre amb la mateixa porta
aparentment oberta:
descans,
oliveres.
espigues
o coralls.
La immensitat em perd.
M’assec al sofà i m’hi quedo.
com en un petit planeta
de fondals suaus,
carenes,
pèlags,
estalagmites,
còdols, surant
entre els coixins
de colors indefinits,
Les veus interiors
en contrapunt,
amb missatges cèlics
no em deixen emmudir.
Un àngel em duu
un nou CD de Jordi Savall.
Ho tinc tot. M’espera
enllaunada la vida
dins els dolor dels cants
que instrumentalment
foraden els bucs de totes les tenebres
Més dins l’estreta carena,
s’hi esmuny la calma i el descans,
l’aventura,
les illes uberoses poblades de desig..,
bitàcola i serviola,
com a àmbits marins.
Fora, rau la dissort...
Ell ve encara des d’algun hemisferi perdut
i em mira
per sobre les profunditats del demà.
Totalment calmada,
espero per si se m’és donat
un altre pas marí,
tant intuït dins l’oblit, tan feliç per esperat
sense cap cantal de naufragi, encara...
28-11-2000
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada