La Creu Roja reclama mesures urgents contra les municions de dispersió

Es clausura a Nova Zelanda la conferència clau sobre aquest tipus d'armes


Les municions de dispersió, conegudes també com a municions en raïm, tenen un radi d'acció considerable i cadascuna pot contenir fins a 644 bombes petites que, en general, estan dissenyades per explotar en l'impacte. No obstant això, un percentatge elevat d'aquests artefactes letals no esclata i, per tant, segueixen matant o ferint a persones civils durant anys o dècades després de la fi de les hostilitats.

A més de causar víctimes directes, la presència de submunicions sense esclatar retrassa l'arribada de l'ajuda humanitària, obstaculitza la reconstrucció i fa que l'ús de les zones agrícoles es torni molt perillós. "Les persones civils pateixen intensament durant els conflictes. És inacceptable que hagin de seguir patint els efectes de la presència d'aquestes armes anys després del fi de les hostilitats", apunta José Luis Rodríguez Villasante, director del Centre d'Estudis de Dret Internacional Humanitari de Creu Roja Espanyola (CEDIH).

Actualment, prop de 34 països han produït municions de dispersió, i uns 75 en posseeixen. Però les existències d'aquestes armes són enormes: representen milions de càpsules que contenen milers de milions de submunicions individuals. La major part han quedat obsoletes i resulten cada vegada menys fiables.

La Creu Roja, a nivell internacional, ha exhortat als Estats a negociar amb urgència un nou tractat de dret internacional que prohibeixi completament les municions de dispersió imprecises i no fiables. Aquest tractat també hauria de contenir disposicions sobre la neteja de les zones actualment contaminades per aquestes armes i sobre l'assistència a les víctimes que provoquen.

Durant la XXX Conferència Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, celebrada el mes de desembre passat a Ginebra, es va formular la promesa de donar suport i de fer difusió de la Declaració d'Oslo de 2007 sobre Bombes de Dispersió, promovent l'aprovació d'un tractat internacional sobre la prohibició de l'ocupació, el desenvolupament, la producció, l'emmagatzematge i la transferència d'aquestes armes i la seva destrucció, així com l'assistència a les víctimes i la remoció de tals municions.

"Ara tenim l'oportunitat de prevenir un gran sofriment humà si aconseguim que aquestes armes mai s'usin i siguin destruïdes. Si proliferen i s'utilitzen, podríem enfrontar-nos a una crisi humanitària més gran que la causada per les mines terrestres", indica Rodríguez Villasante.

La Conferència de Wellington sobre Municions de Dispersió que es clausura ara a Nova Zelanda pot permetre establir les bases per a un nou tractat sobre aquest tipus de municions.

Per a més informació sobre l'assumpte, podeu accedir als espais webs:
• www.creuroja.org/cat/gdhicdih/
• www.icrc.org/web/spa/sitespa0.nsf/html/section-ihl-cluster-munition
www.cruzroja.es/portal/page?_pageid=663,12330040&_dad=portal30&_schema=PORTAL30&P_Codigo=1718 c. Joan d'Àustria, 120-124.- 08018 Barcelona