MISSA EN SI MENOR DE JOHANN SEBASTIAN BACH




www.pereportabella.com/die_esp.html



L'ART DE LA CREACIÓ D'UN PENTAGRAMA

EL SILENCI ABANS DE BACH

A Pere Portabella el coneixíem pel seu paper rellevant durant la Transició a l’Assemblea de Catalunya on va donar una mostra de la seva coherència.
Vaig conèixer personalment el cineasta a Lleida, en un curs sobre medis de comunicació. Era al principi on els periòdics ja tenien una ruta i unes directrius marcades pels seus propietaris. Jo vaig intervenir en el col•loqui sobre la pèrdua de llibertat de les línies editorials, i la malfiança que ens produïa el haver de comprar tres diaris diferents per fer-te una idea de ‘la veritat’ aproximada. Els periodistes tot i reconèixer la certesa del que jo deia, van acabar dient que ‘el que paga mana’.
Portabella va recolzar-me amb profunditat i més tard em va donar les gràcies per no conformar-me i estar alerta.
Una vegada comptada la batalleta he de dir que Portabella ha estat un director ‘ocult’. És massa polièdric pels gustos actuals. La pel•lícula es com si fos una tendra venjança per aquest tarannar actual:
Bach un home senzill, amb no massa fama, perdut i recuperat gràcies a Mendelson (jo al principi de moure’m en corals em pensava que era barroc i no, era només que recreava i homenatjava a Bach)
Bach, la veu de Déu, del Déu Energia i Espiritualitat.
Aneu a veure la pel•lícula: és emoció viva. Si no n’esteu convençuts, entreu a Internet i informeu-vos-en. Cxta