Emigració llatinoamericana

Els problemes de les dones emigrants de procedència llatinoamericana ve dels esquemes de la seva societat molt masclista en general.
Una dona emigrant, ve a treballar i deixa de dependre del seu home. Gaudeix d’uns ingressos dels que majoritàriament, envia a la seva als seus. Un tarannar tan generós topa amb la resistència de la parella, que se sent menystinguda, cosa que adoba el maltracte psicològic i fins i tot físic quan la dona es pot reunir amb molt esforç amb la seva família.
A part els fills esperen l’aportació econòmica de la mare i no sempre entenen el seu sacrifici. Deia Juan Jesús Aznárez a, EL PAÍS (23/03/2008), citant a una dona immigrant: ‘- "Jo vull el millor per a ells, però no deixen de demanar. L'altre dia vaig tenir un gran esbroncada amb la meva filla adolescent perquè no vull enviar-li diners per a un ordinador i un mòbil. Hi ha altres necessitats més urgents", assenyala la paraguaiana Elvira, emprada en el servei domèstic. És un altre dels danys col•laterals: compten amb més diners que els seus amics, els pares del qual a Asunción poden guanyar 300 o 400 euros al mes. El 40% dels habitants de la regió viu en la pobresa -‘.
L’esmentat periodista, cita també a Rosa Peris, directora de l'Institut de la Dona, que “constata que augmenta el nombre de dones protagonistes de projectes migratoris autònoms per millorar les seves condicions de vida i alleugerir les formes de control social tradicionals, i que no volen reproduir els models de vida de les dones del seu entorn, que volen estudiar i exercir una professió". Són dones pioneres que paguen cara la seva emancipació”.
Cal agrair la tasca dels periodistes que s’alien amb la recerca dels Drets Humans entre els que figuren en especial els de la dona emigrant. Escoltant la Vida