ESCOLTISME: LLUM DE PAU

III PART I FINAL


Cal que l’escoltisme i el guiatge recuperin, a casa nostra, a Lleida i a Catalunya, el reconeixement social que els pertoca i que han tingut històricament. A partir d’aquí, serem capaços de liderar i de sumar forces per tirar endavant projectes ambiciosos que tinguin com a resultat la creació d’una societat més lliure, justa i rica gràcies, sobretot, al necessari diàleg intercultural i interreligiós.
O bé que el progrés humà no signifiqui la destrucció de l’ecosistema, que persones i natura puguem conviure en plena harmonia, des del respecte mutu i des de la convicció plena que nosaltres en som part i la necessitem per sobreviure. Per aquest mateix motiu, també ens hem d’ocupar de recuperar el nostre entorn paisatgístic i natural, així com també de no monopolitzar-ne els recursos que ens ofereix, ni aquí ni enlloc. O també, fent que els nostres caus siguin una escola de democràcia i de defensa i projecció de la nostra llengua i, en definitiva, de la nostra cultura i del nostre país. Sempre des de la descoberta vivencial i autèntica, íntima. Entenem que l’única manera de descobrir d’on venim i qui som, per refermar la nostra identitat i per ensenyar-la a aquells que arriben nous, és, necessàriament, trepitjant cada racó del nostre país, viure i parlar amb la gent d’aquí i d’allà. Només així compartirem el nostre sarró i, novament, ens trobarem fent camí. Perquè, com diu la cançó, “després de la lluita intensa, vindrà el repòs / deixaré adobada la terra pel meu esforç. / I els fills que em segueixin potser marxaran, / però vagin on vagin, constants: / Clavaran les seues arrels / creixent de cara al cel / donaran fruit abundós...”. I tu?
Nosaltres, des d’ahir que hi treballem. Sempre a punt.