CREANT I RECREANT: 16 de desembre del 05

Poemes pragmàtics en una freda tarda de primeries de desembre...

LLEIDA CONCEPCIÓ LLADONOSA

Meditant amb calma sobre el pas de les hores i recaptant de dins nostre tots aquells sentiments anusats entre la tendresa i el deseiximent:

I

Recorrem els camins a la inversa, estenent al vent

llençols desubicats de tots els filats i textures

que ens són propis o que encara reconeixem.

Indirectament, sabem quina mena de finals ens esperen

entre corrues de lamentacions socials, inèrcies, esvorancs o buidors.

No parlem de sorres temporals

perquè ja ens fatiga el recompte.

Des de Lesbos, pelegrinem per camins no massa imaginaris, íntims

amb tots els espadats de llibertat tossudament cridant-nos.

Comencen amb nosaltres el nou albor de cada dia:

és l’únic predi que posseïm, que fluctua com una nova i laica,

Arca de l’Aliança.

II

Perdudes ja, totes las formes de certeses,

fugint de veritats ponderals, no es massa just

el camí transfronterer entre ètnies i creences.

Qui som? O a qui importa qui o què sóc, o qui o què ets?

Potser ni tan sols a tu o a mi.

Distretament el vent sembla que maldi també

dins el desconcert de tantes remors que no casen.

El foc, avui és inconsistent amb les flames invisibles

que cremen dins el gel...