Cal que no ens ofeguem ni en un got d’aigua ni en cap pou...
LLEIDA Andrea Poulàs
Per sort, hi ha molts col·lectius, en comtes d’aprofundir en els problemes, busquen estratègies per trobar solucions.
A mi sempre m’ha impresionat que als carrers d’aquesta ciutat es vegi tanta joventut pertanyent a altres països, sabent el preu que han hagut de pagar.
A l’escola és un dels llocs on més es nota la diversitat humana. És un bon lloc per trobar un punt de partida.
Avui vull comentar-vos una notícia que he rebut via e-mail: el projecte educatiu de l’institut Iturralde de Carabanchel, un dels llocs d’Espanya on hi ha m,és densitat migratòria amb una proporció d'immigrants superior al 50% a l'ESO, amb una rica varietat d’orígens i circumstàncies.
Aquest gressol no fa les coses especialment fàcils sobre tot entre ètnies però els petits conflictes porten a buscar petites solucions que estirant amb perspicàcia el fil, duen a la comunicació i a l’encontre. Jesús Martín Montalvo, director de l’institut esmenta: “Això de barrejar-se entre ells va per moments, explica. "De vegades es barallen, però això almenys significa que hi ha un contacte, que es relacionen o s'han relacionat d'alguna forma”. Fòrmula intel.ligent ja que en altres centres amb molta menys empenta i valor s’obta per separar els grups ètnics a les hores comunes.
A partir de les aules de ‘compensatòria’, es personalitza la seqüenciació de continguts per llimar dificultats i desànims per evitat l’auto-marginació.
La cap d’estudis del centre és de nacionalitat argentina i aquest fet fa que es pugui posar fins al fons en la pell dels nois i noies emigrants.
El centre està ben equipat però això de vegades no compensa la carència emocional de l’alumnat: “Aquí hi ha més coses, com ordinadors, MP3 i cel·lulars. Però en el meu país teníem més amics”. És la mirada una mica trapella de la solitud al perdre els esquemes vivencials propis que altres cops es materialitza amb un gran enyorament del que han deixat: una part de la familia i el que han trobat no els colma les esperances del que els havien dit els pares que fan esgotadores jornades laborals amb gran precarietat de salaris. Els professors d’aquest institut procuren personalitzar l’ensenyament i endeguen campanyes de support a ONGD’S per tal de fer veure els seus alumnes que les problemàtiques socials ajunten els extrems del món.
Malden per promoure la integració i la participació evitant l’aíllament amb la col.laboració de l’administració i també del projecte: “Madrid entre Dos Orillas
que pretén aportar coneixements, experiències, valors i mecanismes de suport que contribueixin a potenciar les cultures de la diversitat i a construir ponts de enteniment mutu entre la comunitat immigrant establerta a Madrid i la comunitat local. Val la pena consultar la web per les idees que pot aportar: http://www.entredosorillas.org/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada