En un paisatge bíblic la llum amaga la sequera
Hi llocs que sembla que no hagin canviat amb el temps. Tenen un substrat bíblic. Terres de secà, oliveres mil·lenàries, garrofers, alguna alzina,
y la bardissa potent i resistent a la sequera, aquest any molt perllongada.
Els habitants de vora Càlig fan maó a maó, petites construccions on s’enginyen per aprofitar qualsevol gota d’aigua que caigui.
La llum és qui dóna vida i fa lluir la pàtina de colors. La ratlla de l’horitzó és el mar.
FOTOGRAFIA I TEXT: Concepció Lladonosa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada