La convivència i el joc entre infants, serà una eina de pau per al futur?

LLEIDA DOLORS GUIU

Deu anys després de la guerra de Bòsnia que ha portat tantes conseqüències per a la pau mundial i per la convivència entre civilitzacions, la gent que vam seguir de prop aquell vergonyós procés per Europa, ens preguntem: -després de la guerra en quina situació es troben els habitants d’aquell gresol de pobles devastats per tanta violència?

La resposta: els voluntaris del nostre país que han fet cooperació a aquells indrets.

Qui hi va cerca es desenvolupa la seva convivència on encara molta gent viu en camps de refugiats. En ells s’hi troben dificultats i duresa i fins i tot l’esperança escasseja ateses les poques solucions que els polítics han sabut trobar.

La violència, però sembla que no es produeix de forma palesa perquè el conflicte encara es recent i moltes de les famílies han perdut sers estimats junt al record de sofriments que no volen repetir.

Dins els camps s’han establert “barris”, amb habitants de les diverses ètnies es relacionen amb una tensa calma.

Voluntaris de l’ONG: “Tareas Solidarias”, han muntat uns tallers d’estiu on han participat nens de diversos pobles: “El projecte ha servit de descans de l'espai poc amable en què viuen diàriament”.
Per alguns era la primera vegada que sortien dels seus pobles i feien amics d'altres ètnies ”Els petits al principi ploren perquè no estan acostumats a la convivència amb gent “diferent”, als jocs i a una atenció dels adults “que no sempre tenen”. A l’acabar ploren per què ho troben curt

“La nostra esperança és que si de petits juguen junts, de grans puguin conviure junts sense excessius problemes”.