L’Elan Vital i l’evolució

LLEIDA RAMONA TARGA

Michael Behe és un peculiar professor de bioquímica dels Estats Units que intenta augmentar a les seves classes de biologia que la complexitat d’algunes formes vivents, no poden ser el resultat de l’evolució i de la selecció natural, sinó que han estat creades per un ésser intel·ligent.

Quina intenció s’amaga en aquesta caduca teoria del creacionisme? Potser destruir la teoria de l’evolució per seguir disfressant la ignorància amb velles supersticions? Pretendre avui imposar a la societat nord-americana el retorn de les idees inamovibles del passat, és un error inadmissible.

L’evolució no pertany al món de les emocions ni al de les fabulacions: les seves lleis són ineludibles. Des del silenci més absolut l’evolució modifica constantment tot el que hi ha a l’univers en moviments lents i infal·libles. És una força natural que ens parla dels prodigis de l’existència i d’allò nou que encara ha d’arribar. Les fórmules de la física moderna, desintegradora de l’àtom, no han donat ni donaran mai una explicació de l’aterradora infinitud de l’espai i del temps. L’Univers per seguir el seu camí no necessita els complexos raonaments de les nostres equacions. L’home l’únic animal parlador que posseeix consciència, encara no ha descobert el seu lloc en el cosmos i vaga desorientat sota l’estímul d’una força desconeguda.

L’harmonia i la bellesa del cosmos s’inicià en aquella llunyana explosió del Big Bang fa uns 15.000 milions d’anys. Des de la nostra limitada perspectiva del temps, hi ha tantes incerteses que ens deixen aclaparats! Què hi havia abans del Big Bang. Què o qui va provocar aquest misteriós principi creatiu que Henri Bergson anomena ELAN VITAL? Com es pot arribar a la cèl·lula viva des dels coacervats? Com es passa la gran barrera del sistema nerviós d’un animal al d’un ésser humà? Uns interrogants que captiven sense distinció el materialista, el creient, l’agnòstic i l’ateu. L’Elan Vital és una absència que sempre ens persegueix, és l’ombra d’una presència inexorable on s’hi amaga la realitat que encara no podem veure.

En mig de les seductores exigències de la tecnologia, la societat del segle XXI ha oblidat o tal vegada ha aparcat les moltes preguntes que des de fa milers d’anys han fascinat el cor de l’home. D’on vinc? Per a què existeix el món? Avui són preguntes que no interessen perquè les humanitats no tenen prestigi, no donen diners. Davant les certeses de la ciència, la filosofia és un terreny insegur. Cercar la felicitat pels viaranys de les deixalles és un absurd. Una societat que no es planteja preguntes i menysprea el sentit de l’existència prepara el futur per a tota mena de totalitarismes. Més enllà del que poden veure els nostres ulls, hi ha una àrea fosca on la raó és bloqueja, és l’hàbitat de l’Elan Vital que espera pacientment que cadascú faci el seu propi procés evolutiu per a desenredar les tenebres del nostre laberint interior i experimentar allò desconegut que ens transcendeix.