El Viatge d’En Pau

LLEIDA LLUM DE LA PAU

El Pau anava a l’escola més content que mai. S’apropaven les vacances.

Tot i el fred de l’hivern, el carrer estava ple de gent. Aquell dia, va trobar el carrer un xic diferent. No es veia el Pare Noël que cada matí donava caramels als nens que entraven a l’escola. Va veure, en canvi, una mare i el seu fill, que plegaven els cartrons amb què s’havien tapat durant la nit. El Pau encara va trobar, a la butxaca de l’abric, un grapat de caramels per donar a aquell nen.

A l’hora de berenar, va posar la tele. Aquells dies tocava veure els anuncis de joguines. Però només parlaven de bombes i gent innocent que moria. El Pau va decidir apagar-la i mirar el carrer per la finestra. Li agradava molt veure com la gent anava amunt i avall! Però aquella tarda era incapaç de veure el mateix carrer de sempre. La seua mirada viatjava fins al lloc on havia trobat aquell nen al matí. Hi tornava a ser, amb la seua mare, i ara preparaven els cartrons per passar una altra nit. Però com és que fins aquell dia no havia vist aquell nen?