Maduració integral de la persona humana segons Carme Agustí

LLEIDA PEPITA CAMPS

Es pot viure amb serenor? A aquesta qüestió Carme Agustí dóna una resposta en la seva obra “Feblesa i plenitud: Psicopedagogia de l’harmonia de contraris”, la persona s’autorealitza en una opció lliure que consisteix en fer créixer el do de la consciència: qui s’hi atreveix rep cada cop més saviesa perquè el do només és possibilitat i si no es realitza, es perd.

En l’obra emergeix una resposta que harmonitza totes les dimensions de l’ésser: física, psíquica, afectiva, social i espiritual. L’ésser humà necessita d’un aprenentatge per arribar a ser, per desenvolupar totes les seves potencialitats. El procés d’aprenentatge es realitza en les dificultats i en la convivència. Viure des de la maduresa no suposa no tenir dificultats; aquestes continuen existint però des de la maduresa es poden percebre les dificultats de la vida com oportunitats per a créixer.

L’autorealització és un procés inacabable i l’aprenentatge no es realitza en línia recta, sinó que suposa una reorganització del Jo; qui avança cap a la seva plenitud es va transformant en una persona més receptiva, més relaxada i pacient, assoleix una actitud davant de vida que permet establir unes noves relacions amb un mateix, amb els altres i amb les coses; una actitud que permet copsar la capacitat de Déu de transformar les coses en Bé que només es possible gràcies a l’Esperit.

Des d’aquesta obra podem donar una resposta a la desesperança: es pot viure amb serenor; fruit d’un camí interior i d’encontre amb un mateix, amb l’altre i amb Déu.

Es possible un diàleg entre ciència, fe, i vida que ens permet d’actualitzar, dinamitzar i construir un projecte de vida que possibiliti aquest desenvolupament de la consciència.

1. Assolir un pau interior que ens permeti d’acceptar-nos, de comprendre qui som i on anem. Una actitud vital d’obertura que facilita l’encontre.

2. Una experiència que es concreta en les nostres interrelacions personals. Es des de la comprensió i de la compassió que podem relacionar-nos. Ens podem aproximar a l’altre perquè és el germà. Es per l’amor que hem rebut que podem estimar a l’altre.

3. Es des de l’acolliment i la cooperació que podem bastir un espai millor de vida. Una cooperació que es fonamenti en la comprensió i en la misericòrdia.

4. Es des de la transformació personal que podem arribar a transformar el nostre entorn. Com a persones responsables i compromeses que possibiliti viure en comunitat; ser comunitat.

Una felicitat que és el resultat de la Pau en les interaccions del grup-comunitat i que també és fruit de l’acceptació de la diversitat; fonamentada en un equilibri trencadís, però possible. Estimar, treballar i demanar el do de la pacificació interior és l’única manera d’irradiar pau en l’Etern.

Voldria agrair la Carme Agustí la seva tasca i el seu somriure d’una manera especial que ens acull a tots. Penso que aquesta és la millor manera de donar testimoni, que Jesús ens va donar i és el regal que tots hem rebut.