Què ha significat per la humanitat la paraula déu? (II)

LLEIDA RAMONA TARGA

Per tal d’introduir-nos de ple en la mentalitat primitiva de l’espècie humana, és essencial afrontar un fet cabdal: no eren simples espectadors amb un conjunt d’estimulacions de naturalesa diferent, sinó que emocionalment vivien interpel·lats per tot el que succeïa a l’entorn. La paraula déu no estava inventada però atribuïen propietats i poders a tot allò que en aquells moments encara no comprenien, forces estranyes que superaven les de l’home: la periòdica continuïtat de les pluges, de les tempestes, l’energia del foc, la força d’alguns animals, la necessitat del vegetals, la importància de la fertilitat..., raonaments que preparaven la creació d’universos imaginaris des d’on s’iniciarien les primeres nocions de les divinitats a partir dels poders que els hi suposaven.

De moment només experimentaven la presència de númens, forces suposadament intel·ligents que superaven la condició humana, no arribaven a la categoria de deus. La dificultat de comunicar-se amb les divinitats, sempre llunyanes, es va resoldre per la pràctica de ritus, moltes vegades cruels i inhumans: el sacrifici de persones i d’animals, la transformació de cranis en copes, la pederàstia, la castració... La sang era el lligam més profund per enfortir les relacions amb les divinitats. La violència ritual no era un plaer gratuït sinó una necessitat per arribar a l’origen de tot, al centre d’on hi emana la vida, i poder imaginar una altra realitat.

De mica en mica es feia present en el psiquisme humà el deliri d’una presència invisible, quelcom superior que des de l’ombra semblava vigilar i conduir totes les seves funcions. Esclatava misteriosament en el món el desig d’una imaginativa adoració, una comunicació transcendental que ni el segles ni la ciència han aconseguit eradicar de l’ésser humà. La sacralitat no forma part d’una etapa puntual de la història, sinó d’una estructura de la consciència, destinada a totalitzar, particularitzar, sistematitzar, simbolitzar, separar i finalment concretar ideologies .És difícil imaginar com hauria funcionat l’esperit humà sense la descoberta de la sacralitat. De l’inconscient humà emergeix des de fa milers d’anys, un desig insaciable que l’empeny a cercar constantment la realitat, una misteriosa realitat a la qual no hi pot renunciar. Cada una de les diferents matèries que estudien els científics, separen les parts de l’Univers per fer-ne una exhaustiva interpretació, però totes juntes no poden construir un llenguatge que expliqui la totalitat.

El fet religiós és una peculiaritat constitutiva de l’espècie humana, un creuament de dimensions i tendències difícil de comprendre i biològicament inexplicable. Pot algun raonament científic demostrar que la ment humana és un senzill caprici de l’atzar? Té algun significat que tinguem consciència de tot? Vivim, dins d’un Univers que manté miraculosament l’ordre i l’existència de totes les coses, moltes de les quals mai serem capaços d’entendre.