Viatges: Somnis crepusculars

LLEIDA ANNA MARIA TERUEL

Si fem una petita reflexió entorn dels viatges veurem que n’hi ha de tots tipus però si li afegiu el mot: crepusculars potser afinareu una mica més. Els crepusculars per excel·lència són aquells que abans s’anomenaven de l’IMSERSO i els organitzadors s’omplen la boca dient que són del “Món Senior” ja que deuen pensar que queda molt més bonic, proper o ves a saber que dimonis pensen.
Quan un entra dins aquest mon, actualment (abans crec que era bastant diferent) hi ha una sèrie de coordenades que has de conèixer i si ets novell se’t nota fora de joc. En l’altre extrem hi ha els “veterans” que són la major part, que tenen un domini de les jugades, papers, cues, autocars que et deixen bocabadat! Durant els 8 o 15 dies que seràs allà t’adonaràs que no n’hi per tant, que la gent es força agradable i sobre tot molt experimentada. A l’hotel fan un munt d’activitats que et poden tenir entretingut unes quantes hores; pots agafar les sortides programades o bé llogar un cotxe i sortir pel teu compte. A la nit la gent juga a cartes, balla o veu alguna actuació; fan amistats i potser fins i tot quelcom més que amistat. Benvingut sigui doncs el MÖN SENIOR!
Segona reflexió : No podem tornar mai a un lloc on hi vam anar molts anys abans.
M’explico: quan hi vam anar érem força més joves i ho veiem tot amb uns altres ulls. Però no és sols era la nostra percepció: el turisme s’ha multiplicat per quantitats grandioses i el que abans era un raconet tranquil, ara segurament serà un batibull de gent anant i venint. Un exemple: Venècia. Fa uns 7 anys, al juliol, era encantadora. Hi havia gent, però es veia el terra i els monuments. Avui, al juny, era impossible contemplar el Pont dels Sospirs doncs l’única cosa que veies era una munió de caps i cossos, que com un exercit de formigues el travessaven contínuament. Per la qual cosa, recomano deixar els records tal com estan i buscar coses noves.
M’imagino que en el món viatger d’avui força persones han visitat Santa Sofia d’Istanbul. No clama al cel l’estat d’aquesta joia arquitectònica, reconvertida avui en Museu? El 99 % dels habitants d’Istanbul són musulmans i no els interessa un edifici que en el seu dia va ser una basílica cristiana i el fet és que una bastida que hi ha per a la restauració al bell mig de l’edifici, els natius diuen que fa més de 10 anys que hi és i ningú hi fa res, quan és una Basílica preciosa que restaurada seria i és una joia de la Humanitat.
Aturem-nos una mica més en Istanbul. Si un arriba a aquesta ciutat en vaixell, veurà un Sky Line (ja que és tan famós el de Nova York), que et deixarà sense paraules; les cúpules i minarets de les seves mesquites, els seus edificis singulars, Topkapi, Mesquita Blava, Santa Sofia, palaus, jardins i tots ells molt estirats en l’horitzó, doncs és una ciutat molt gran, molt verda i el mar molt blau banyant-la en primer pla. Realment és d’una bellesa impressionant, que ens arriba a omplir el cor.