Després d’haver vist el reportatge: “Invisibles”
Ja es coneguda la vinculació del productor: Javier Bardem, dels directors dels curts i de l’ONG: Metges sense Fronteres.
Precisament, Bardem va anunciar que el film era un homenatge a l’ONG, -que celebra el seu 20è aniversari- per la seva actitud: d’escolta de donar veu i imatge als invisibles: als que pateixen fam i set real i de justícia i dignitat.
Al seu torn MSF, mai va voler ser la protagonista, però va facilitar amb la seva infrastructura, un millor tema pels rodatges.
El curt de Coixet és un docudrama que passa a Barcelona, els altres estan protagonitzats pels propis protagonistes. Aranoa a Uganda transcriu la vida dels nens soldats, Barroso, a la República Centreamericana, parla de la malaltia de la son, Wenders del mal de Chagas a Bolívia i Corcuera de les penalitats dels camperols desplaçats de les seves terres a Colòmbia.
La situació a Colòmbia ja la coneixíem i fins i tot en aquesta secció, vam publicar, la carta que ens van enviar els responsables del moviment de les persones foragitades de les seves terres. Tot continua igual malgrat les paraules d’Uribe. Els desplaçats son titllats de ‘terroristes’ per poder-los eliminar millor i amb una total impunitat.
Sé que l’he de mantenir esperança, tot i que costa, perquè la lluita fa fortes les persones. De moment vull manifestar el meu agraïment a tots els que han fet possible el reportatge que tan bé ens ha informat del rerafons de la història d’aquests països.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada