La paradoxa del que és increïble

LLEIDA MAR PÉREZ I DÍAZ (IREL)

Sant Agustí parlant de la resurrecció de Crist diu: «És increïble que Crist hagi ressuscitat i hagi pujat al cel. És increïble que el món hagi cregut una cosa tan increïble. I finalment és increïble que homes de condició humil i ínfima, hagin pogut convèncer el món i els savis del món amb tanta eficàcia d’una cosa tan increïble».

Defensant la tesina a l’IREL, em preguntaven si havia descobert algun fet que pogués ajudar a creure en la resurrecció. El meu estudi és exegètic: anàlisi crítica dels textos bíblics. Si es fa exegesi cal distingir entre la ciència històrica i els fets reals. És molt important tenir present aquesta diferenciació ja que prevé contra la temptació de voler provar la resurrecció de Jesús, i en canvi permet autentificar-ne el coneixement.

Quan ens posem a estudiar la resurrecció de Jesús no podem pretendre explicar què va passar exactament i menys encara intentar demostrar la resurrecció. El que cal és analitzar en profunditat els gèneres literaris que parlen de l’esdeveniment pasqual, per tal de descobrir que el Nou Testament no pretén demostrar la resurrecció sinó la fe dels apòstols en ella i així descobrim que ja en les proclames de l’església primitiva el tema central era la resurrecció, tant en el credo, com en els himnes, on s’afirma que Crist fou exaltat a la glòria de Déu. De la mateixa manera, veiem que els textos de Pau o de Lluc que parlen de la seva experiència amb el Ressuscitat, encara que divergents entre ells; no hi ha dubte que Sant Pau va viure una transformació que el va fer passar de perseguidor a seguidor de Crist. En als evangelis trobem diferents estils del missatge pasqual, perquè els evangelistes no són imparcials sinó que són homes inscrits en una tradició, són testimonis que volen convidar a creure en Crist. Tots els evangelistes parlen de les aparicions i del sepulcre buit, però són fets que no es poden localitzar ni datar amb precisió, perquè no podem llegir els evangelis com a «biografies»; són textos que pretenen anar més enllà. De fet, enlloc s’explica ni es menciona cap testimoni de Jesús ressuscitant, perquè l’acte no pot ser un fet explicat pels sentits, ni objecte d’un coneixement històric obtingut exclusivament amb ajuda de la raó i l’experiència.

I com transmetre el que van viure? El llenguatge de la resurrecció és simbòlic perquè transmetre amb les nostres paraules el Misteri només es pot fer mitjançant símbols que expressin que Crist viu.

Creure que ressuscitar significa entrar en Déu i accedir a la plenitud amb un cos transformat que és garantia de continuïtat entre l’abans i el després de la mort, és una qüestió de fe perquè la resurrecció sobrepassa la raó humana.

Històricament en sabem poc, però això no equival a negar l’existència d’ella perquè amb la seva experiència els apòstols plantegen a cada home: I tu hi vols? Aquí és on rau la paradoxa de l’increïble de la que parla Sant Agustí doncs encara avui molts hi creiem.