Eina II: el poema “LA TERRA”

LLEIDA CONCEPCIÓ LLADONOSA

Poema llegit a Alguaire. Homenatge a la terra que ens ha fet que hem fet entre tots enmig de sorres diferents entre la joia i el dolor. Recordant el pare: l’historiador Josep Lladonosa.
“Des de segles ens tancaven les portes.
S’oblidaven, però que els estels lluïen cada nit per damunt dels núvols, i el sol aliat amb la terra s’esdevenia un foc que sovint es feia batec entre la flama i la por... Un seny poruc i la rauxa, amagada entre tantes amenaces...
Mes la història, l’art, la música... brollaven lliures per damunt les minses contrades de llibertat.
Una i altra vegada, ens barraven les portes, mes no contaven amb l’alenar de la terra com un instint creat entre els segles i els móns, perquè fer història es estendre la mirada vers la vida treballada.
Pels pagesos, els artesans, els poetes, els joglars, els constructors d’esglésies -amb llur espiritualitat de pedra-, punxant cap al cel un mar de pregàries...
La força del dolor, l’empenta d’engendrar fills de la terra arriscant sovint:
caure dins l’odi dels vencedors amb l’única eina de defensa: la sorra buscada o només imaginada del temps del futur...
I la llengua: l’insadollable fil que perviu i lliga els segles com un raïm que serà el vi novell de la vida de demà, - mentre l’aura negra revocant la llibertat, estenent sacs foscos de tirania - feia, que tot és trenqués de nit però l’alba era esperança
per que entre les engrunes del temps s’hi amagaven corriols secrets, segurs...
que un dia, es van obrir en rutes obertes entre les hores per gaudir de la terra...
Amb agraïment per Ell. Per tots vosaltres...”