http://helektron.com/2006/10/25/dos-mellizos-de-diferente-color/




L’alegria de viure entre els colors diferents

BARCELONA ARCADI FONTANA

Soc molt feliç que m’hagueu invitat a participar en el vostre diari. Jo creia que només fèieu servir el vostre bloc per recollir idees de la gent.
Fa un any vaig perdre l’Emma, la meva esposa per culpa d’un càncer de mama. Teníem un negoci entre els dos. Una botigueta de verdura en un barri de Barcelona. No em vaig sentir amb força de continuar endavant tot sol i cuidar la Maria que té cinc anys.
Tenia un títol de l’antiga F.P. que em va servir. Ara treballo en un centre sanitari a Barcelona. El primer dia no les tenia totes però no va ser tan greu. Les meves companyes i companys em van ajudar i aviat em vaig sentir bé y amb molta feina que em feia oblidar la meva desgracia.
Quan era a la recepció la feina era meva per entendre els que feia poc havien arribat. Vaig tenir una idea, fer-me amic d’alguns xicots i demanar-los hi si podien trobar un traductor voluntari. La veritat es que en vaig trobar 3, un de magrebí, un de romanès i un de pakistanès. Després vaig saber que aquesta feina la pagava l’administració i ens van assignar 1 mediador, però els voluntaris vénen igualment. Quins tips de riure que ens fem.
També hi ha gent d’aquí que es posen molt insolents amb la seva xenofòbia i a mi em surt una força pensant en la facilitat d’entendre’ns els uns als altres i els canto les quaranta. De moment ningú m’ha pegat.
Ara treballo al paritori. Tinc l’alegria del naixement i el meu record. Sembla que l’Emma encara està al meu costat. Tots els nens i les nenes fan el mateix quan naixen, primer cridar i desprès arrapar-se al pit de sa mare. Perquè tant racisme estúpid...?