Una mena d’amor...

LLEIDA NOÈLIA SIRAT

L’altre dia a classe em van demanar que escrigués un text que parles de l’amor, jo vaig pensar que molta gent que estimem no tornen a casa al patir un accident; així que vaig escriure una historia d’amor d’alguna persona que va perdre a un ser estimat per culpa d’un accident de tràfic, segur que això li ha passat a molta gent i, he volgut recollir aquest sentiment per a demanar prudència i responsabilitat a l’hora de conduir:
- Fa temps que no et veig, et tinc al meu cor però no et puc veure ni tocar, estàs lluny de mi, vull tenir-te al meu costat, però sé que no podré fins que em mori, fins que les nostres ànimes es tornin a trobar, a estar juntes.
Des que vas tenir aquell accident no he tornat a parlar de tu, potser perquè no m’atrevia, potser perquè no tenia valor, fins a vull que m’he decidit a escriure’t unes paraules.
Ploro cada nit per tu, t’estimo molt. Sempre et tindré dintre de mi, és a dir, al meu cor. Sempre et recordaré com un gran amic, t’estimo-.