Ramon Guillem: Premi de poesia Vicent Andrés Estellés
LLEIDA MIREIA ALCALÀ
“Celebració de la mirada”
L’autor premiat, és tècnic de biblioteques i arxius, segueix la tradició simbolista on les paraules són un reducte de bellesa en un ritme interior quasi musical dins la realitat més tangible perquè un poema és sempre el desig de memòria i un recorregut pel mapa dels sentiments: un viatge que cerca i traça rutes amples i definides.
MEDITERRÀNIA
Estàs gitada al meu costat.
El cap et recolza al coixí, una mirada en alt per llegir més còmoda.
Una música calma, de fruita fresca o de vi de gel, acompanya aquest matí de llum sense meandres.
Per què la mar és ara la paraula que esclata, inesperat ocell en el balcó, l’ona convulsa que evoques?
És el teu cos. És la teva pell que diu l’aigua i m’omplí el bol de la mirada.
Hi ha un horitzó de sols i una cala que només coneix un pescador de fortuna.
Una flaire de pi que ens puja les cames, una mà de seda entre els replecs de la brisa.
Secreta Mediterrània, carn de la sal, freda entre les dents, intensa esgarrifança, tota la vida que en tu estime.
RAMON GUILLEM
1 comentari:
La poesia de Guillem és un portal de realitat i vida encara que sigui amarga. Héctor
Publica un comentari a l'entrada